Rehabilitación integral y ampliación del conjunto y su entorno
Necròpolis paleocristiana de Tàrraco, monumento BCIN
concurso 2023 – en proceso
equipo URBANA STRATA
Pau Jansà i Olivé, Genís Boix Oliva, Amàlia Jansà Fenollosa i Manu Prieto Muñoz (_lligams estudi d’arquitectura), Andreu Pont Aineto (pigaa studio) i Edu Polo Bosch / + arquitectes en fase de concurs Ana Laura Bertero, Silvia Gonzalez Porqueres (pigaa studio), Elisenda Rosàs Tosas
arquitecte tècinc_ Joan Maria Tomàs
museògraf_ Ignasi Cristià
estructura_ Àfrica Caserras
ingenieria_ Josep M. Delmuns
asesoria ambiental_ Societat Orgànica Coop.
paisatgisme_ Pauline Solviche
conservador restaurador_ Pau Arroyo (Lesena patrimoni)
promotors_ GIEC (Gerencia de Infraestructuras y equipamientos de Cultura) Ministerio de Cultura
financiació Next Generation UE
L’oportunitat de treballar en un projecte de ciutat amb un equip pluridisciplinari donant resposta a la complexitat que planteja el lloc: millorar l’entorn urbà i posar en valor el patrimoni existent de les diferents èpoques.
Les estratègies urbanes s’han centrat en re-connectar el museu amb la ciutat: s’eixampla l’arribada des del centre aprofitant a mode de vorera la coberta de l’ampliació de l’edifici de serveis museístics al llarg de Ramón i Cajal. L’encreuament entre aquest i un renovat passeig de la Independència esdevé una plaça amb vistes a tot el conjunt de la Necròpolis-Tabacalera que rebrà als visitants des d’un dels accessos més importants a la ciutat.
Posar en valor el museu dels anys 30. S’ha volgut recuperar l’accés al recinte i la importància d’aquest eix d’arribada que enllaça la nova vorera d’Independència, l’escalinata, el jardí clàssic original i l’entrada porticada de l’edifici històric/central. Aquest, després de trenta anys tancat, recuperarà el seu esperit i sumptuositat originals amb un projecte museogràfic adaptat als nous temps.
Una de les apostes principals ha estat l’obertura del recinte com a nou parc arqueològic urbà a la ciutat, donant continuïtat al parc fluvial del Francolí i unificant els diferents estrats: l’urbà, el del museu original i l’arqueològic. Un seguit de talussos connectarà l’espai públic amb el parc de manera natural, desdibuixant els límits actuals marcats per un contundent mur de formigó i introduint la vegetació autòctona i els recorreguts accessibles.
Del diàleg equip-MNAT n’ha sortit un recurs museogràfic molt potent que permetrà al visitant prendre consciència de la gran quantitat de peces que custodia el museu: la reserva visitable. Un sistema d’exposició de gran format que amb la pertinent protecció es converteix en una col·lecció a l’abast tant del personal del museu com dels visitants.
S’ha treballat per re-introduir el museu de la Necròpolis a la trama urbana, confiant en que la seva millora i la del seu entorn comportarà un avenç en la vida urbana que el rodeja, ajudant a potenciar no només la història de Tàrraco sinó també aquesta part de la ciutat que ja comença a prometre l’inici d’una nova centralitat a Tarragona.
LLIGAMS ESTUDI D’ARQUITECTURA